«Recordo el testimoni d’un jove com vosaltres, el Floribert: amb només vint-i-sis anys va ser assassinat a Goma perquè va impedir que entressin per la frontera productes alimentaris en mal estat, que haurien perjudicat la salut de la gent. Podria haver fet els ulls grossos, no l’haurien descobert i fins i tot hi hauria sortit guanyant. Però com a cristià que era va pregar, va pensar en els altres i va decidir ser honest dient no a la brutícia de la corrupció. Això és mantenir no només les mans netes, sinó també el cor net». Són paraules que el papa Francesc va dir sobre Floribert Bwana Chui davant de milers de joves aplegats a l’estadi de Kinshasa el 2 de febrer del 2023, durant el seu viatge a la República Democràtica del Congo. Qui era aquest jove de la Comunitat de Sant’Egidio que va ser assassinat el juliol del 2007 perquè no va acceptar un intent de suborn i que es va erigir així en exemple de com no caure en la dictadura del diner?
El Floribert va néixer el 13 de juny del 1981 a Goma, capital del Kivu, a l’est del Congo. Viu en una regió que no coneix la pau: una terra rica, amb una natura exuberant, però políticament complexa i turmentada, colpida per un conflicte llarg i sagnant. Durant els seus estudis, que acaben amb un títol de grau en Dret, coneix la Comunitat de Sant’Egidio que el duu a visitar els pobres, especialment els maibobo, nom amb què es coneix despectivament els nens del carrer a la regió dels Grans Llacs. Però el Floribert els veu d’una altra manera. A través de l’Escola de la Pau ell volia que estudiessin i volia ajudar-los a convertir-se en els congolesos del futur. Va a treballar a Kinshasa, a l’Oficina Congolesa de Control, l’agència estatal que s’ocupa de comprovar la qualitat de les mercaderies que entren al país, però després d’un període de formació en una capital plena d’oportunitats, on s’hauria pogut quedar, decideix tornar a la seva Goma, on hi havia els seus amics, la seva promesa i els nens del carrer als que se sentia molt unit.
Un d’ells, el Jonathan, l’havia conegut perquè, després de pujar a una barca a Bukavu, al sud del Kivu, potser perquè s’havia discutit amb els pares, havia acabat sol pels carrers de Goma. El Floribert no sabia ni tan sols quants anys tenia perquè no tenia documents, ja que la inscripció al registre civil al Congo és un procediment complicat i car. Entre ells, malgrat les dificultats, neix una profunda amistat, fins al punt que el Floribert, amb el seu sou de funcionari de la duana, s’ofereix a pagar-li els estudis.
Francesco Tedeschi, sacerdot de la Comunitat de Sant’Egidio, que va ser amic del Floribert i posteriorment postulador de la causa de la seva beatificació, recopila testimonis sobre el Floribert. Un és el del Jonathan. «Quan el vaig veure la primera vegada em va fer por. Anava ben vestit, i una persona així normalment no s’acosta als nens del carrer, no hi parla. Però va venir directe cap a mi, com si m’estigués buscant. Vaig pensar que amagava alguna cosa, que tenia intenció de fer-me mal. Per això em vaig posar en guàrdia. Però va començar a parlar amb mi i em va invitar al que anomenava l’Escola de la Pau. Jo no me’n refiava, no hi volia anar, i li ho vaig dir. Però em va impressionar la seva insistència. Va ser tota una sorpresa, perquè jo no era de la seva família, però ell venia a buscar-me, em preguntava coses, es preocupava per mi». Quan el Jonathan li preguntava per què l’ajudava, el Floribert responia: «Perquè per a Déu tothom és igual, tothom té els mateixos drets. Déu asseu tots els pobles a la mateixa taula». Igual que el Jonathan, molts altres nens del carrer es fan amics del Floribert.
A Goma el Floribert comença a treballar a la duana de la frontera amb Ruanda. Es tracta d’un càrrec de responsabilitat en una frontera calenta que travessen exèrcits de milicians i onades de refugiats, però també moltes mercaderies. Com a controlador de l’estat dels productes, el seu treball consisteix a comprovar la qualitat dels productes alimentaris i detectar possibles infraccions: productes alterats, en mal estat i nocius per a la salut. Comença a treballar l’abril del 2007 i ràpidament es troba amb un cas de productes en mal estat. Proven de subornar-lo per tots els mitjans i li ofereixen mil dòlars, després dos mil i després més. Però ell diu no, un no que no es podia comprar. Pensa en els seus nens del carrer i li pregunta: «Representa un perill per a la vida de la gent autoritzar la comercialització de productes alimentaris caducats?». Li confessa a una amiga seva, sor Jeanne-Cécile Nyamungu, metgessa cirurgiana de l’Hospital de Goma: «Els diners desapareixeran aviat. En canvi, què hauria passat amb les persones que consumissin aquells productes? Si accepto aquests diners, visc en Crist? Visc per a Crist? Com a cristià no puc permetre que se sacrifiqui la vida de la gent. És millor morir que no pas acceptar aquests diners».
Arribem així al terrible dissabte 7 de juliol del 2007, quan el Floribert és obligat a pujar a un cotxe en sortir d’una botiga. Les operacions de recerca són infructuoses. Dos dies després, al migdia, un motociclista troba el seu cos sense vida. Tenia senyals de cops i de la tortura que havia patit durant les hores del captiveri. L’autòpsia certificarà que va morir el 8 de juliol, el dia que s’ha convertit en la seva festa al calendari de l’Església.
Es pot morir per corrupció. Així ho demostra la història del Floribert, però també ens diu que podem resistir al mal i obrir el camí de l’esperança en un futur que moltes vegades es nega als joves africans. En la seva introducció a El preu de dues mans netes, de Francesco De Palma –primer llibre sobre la vida del Floribert Bwana Chui, que va sortir el 2014– Andrea Riccardi destaca la força que la derrota dels homes de pau i de fe deixa com a llegat: «És una història molt trista, que demostra la força de la corrupció i el clima de violència. Però alhora és la història de la 'força dèbil' d'un jove que creu. Mostra el camí de la resurrecció de l'Àfrica, que comença pels joves i els laics».
La fase diocesana del procés de beatificació, que es va obrir el març del 2015, acaba el 9 de desembre de 2018. El 25 de novembre del 2024 el papa Francesc autoritza el Dicasteri per a les Causes dels Sants a promulgar el decret de reconeixement del martiri “per odi a la fe” del Floribert Bwana Chui i comença el procés de beatificació.
Diumenge 15 de juny del 2025 serà proclamat beat amb una celebració, a les 17.30h a la Basílica de Sant Pau Extramurs presidida pel prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants, el cardenal Marcello Semeraro, que comptarà amb la participació de la Comunitat de Sant’Egidio, l’Església congolesa, amb el bisbe de Goma, i molts fidels que creuen en un futur de pau i de resurrecció per a l’Àfrica.
(Actualitzat al 7 de juny de 2025)
