ACTES

Una força en la debilitat. El martiri del Floribert parla al món. Paraules de salutació d’Andrea Riccardi a la beatificació del jove congolès

Estimats amics,
voldria començar amb un record afectuós, de gratitud, envers el nostre estimat papa Francesc, que va reconèixer el martiri del servent de Déu Floribert i que el va interpretar en el seu memorable discurs als joves de Kinshasa. Però, com no hem d’estar agraïts també al sant pare Lleó XIV, que ha decretat la beatificació de Floribert Bwana Chui! Hem rebut de mans del cardenal Semeraro el decret.

Estem profundament agraïts al Sant Pare i també al cardenal Semeraro, que ha presidit aquesta celebració amb tanta intensitat i que ha parlat amb tanta passió de la vida del servent de Déu que ens ha fet descobrir nous aspectes d’una història que encara hem d’entendre.

Us dono les gràcies a tots els que sou aquí, però especialment als amics congolesos, a la família del Floribert Bwana Chui, a la mare i als germans, que tan significativament han introduït entre nosaltres el vestit que duia el Floribert quan va ser martiritzat.

Dono les gràcies a l’Església congolesa, a l’episcopat, al president de la Conferència Episcopal, el bisbe de Goma. I, en particular, al cardenal Ambongo, per les seves paraules tan afectuoses envers la Comunitat de Sant’Egidio. Gràcies de debò per aquesta celebració, que ha estat plena de pregària i d’esperança pel Congo i també de solidaritat per la seva Església, que amb tanta insistència busca la pau i la justícia.

Saludo la Comunitat de Sant’Egidio de Goma, que era la més sorollosa dels congolesos! Gràcies a tots.

Aquesta figura del Floribert, que hem vist quan han descobert la imatge que ara tenim al davant, té molt a dir en aquest temps conflictiu i de culte de la força i del diner. Aquest jove de vint-i-sis anys demostra que es pot vèncer el mal amb el bé, que la debilitat no és una condemna i que, en la debilitat de qui creu, de qui prega, de qui estima els pobres, hi ha una força.

Avui, en l’humil Floribert, hi ha una nota heroica, que moltes vegades falta a la nostra vida resignada. Però el beat Floribert Bwana Chui, amb el seu testimoni, ens ajuda a cadascú de nosaltres a descobrir aquesta nota heroica. Ens ajuda a descobrir una força de pau, de bé, de canvi, de confiança en Déu.

Diu el profeta Isaïes: Menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. En aquest món cal posar junts el vedell i el lleó, el llop i l’anyell. Qui els guiarà? Un nen. Avui el nen és un jove, assassinat a Goma el 2007, que es converteix en un testimoni i en un guia, com ha dit el cardenal, per als més vells d’entre nosaltres i també per als més joves. Una llum per als joves congolesos, africans i de tot el món.

Es converteix en testimoni i guia per als congolesos, i sens dubte per a tota la Comunitat de Sant’Egidio. Sí, un guia per a una vida que sigui generosa i forta. El beat Floribert Bwana Chui ensenya als resignats que hi ha esperança en un futur de pau. És aquella pau, aquella justícia que desitgem per al nostre estimat Congo, i en particular per a Kivu, un país que sempre duem al cor, encara que sigui només pel llegat del beat Floribert.

Gràcies.