Un gran aplaudiment es va sentir a la basílica de Sant Pau Extramurs quan el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants, va llegir la carta apostòlica amb què el papa Lleó XIV va proclamar beat Floribert Bwana Chui, un jove congolès de la Comunitat de Sant’Egidio assassinat amb tan sols 26 anys per negar-se a deixar passar per la frontera entre la República Democràtica del Congo i Ruanda un carregament d’arròs en mal estat.
Floribert és el primer màrtir africà assassinat a causa de la corrupció: el seu record litúrgic serà el 8 de juliol, dia de la seva mort. La celebració de la beatificació, que es va celebrar a Roma per la difícil situació de seguretat que es viu a Goma, la seva ciutat natal, va estar presidida pel cardenal Semeraro i va ser concelebrada per monsenyor Willy Ngumbi, bisbe de Goma, pel cardenal Fridolin Ambongo, arquebisbe de Kinshasa, i per nombrosos bisbes congolesos.
Centenars de representants de les Comunitats de Sant’Egidio provinents del Congo i d’altres països africans (entre altres, Benín, Burundi, Costa d’Ivori, Malaui, Moçambi, Senegal i el Togo) van ser a Roma per participar a la beatificació i van rebre la salutació papal durant l’àngelus.
En la seva homilia, el cardenal Semeraro va recordar Floribert com un jove fidel laic de l’Església de Goma i membre responsable de la Comunitat de Sant’Egidio, totalment obert a l’amor de Déu, que va modelar la seva vida i va orientar profundament les seves decisions. “En cada ocasió de la vida –va dir– Déu era el seu referent. Una prova concreta és la seva Bíblia, que actualment és al santuari dels Nous Màrtirs de Sant Bartomeu de l’Illa, en què es veuen els senyals de la seva lectura constant”.
El cardenal també va citar una frase del beat: “Tothom té dret a la pau al seu cor”. És una afirmació que té una força especial en un temps marcat per la violència al Congo i arreu del món. “Si avui celebrem aquí a Roma la seva beatificació –va afegir Semerano– és perquè, malauradament, a Goma encara no hi ha les condiciones de seguretat necessàries per fer-ho. A més, Floribert somiava poder fer un pelegrinatge a Roma. D’alguna manera, aquest desig es fa realitat avui espiritualment”.
“Pregària, pobres i pau! –va continuar–. El nostre beat buscava tot això en el clima tens de la seva ciutat. No volia la guerra i somiava unir els joves com en una família. Per això s’havia afegit a Sant’Egidio, perquè –tal com deia– ‘asseu tots els pobles a la mateixa taula’. Somiava ser un home de pau per contribuir a la pau de la seva terra, que tant estimava. Avui fem nostra la seva aspiració a un Congo en pau, assegut a la mateixa taula com una família”.
Floribert es va negar a cedir a la corrupció, tot i que deixant passar aquell perillós carregament ell s’hauria beneficiat fàcilment. “Alimentat per la Paraula de Déu i per l’eucaristia –va dir el cardenal– es va preguntar: ‘Si faig això, estic vivint en Crist?’ I ell mateix va contestar: ‘Com a cristià no puc acceptar sacrificar la vida dels altres. És millor morir que no pas acceptar aquests diners'”.
La decisió era radical i li va costar la vida: “És la gràcia a un alt preu –va comentar Semeraro–, la resistència al mal fins l’efusió de la sang”. El cardenal va recordar també les paraules del papa Francesc durant el seu viatge apostòlic al Congo el 2 de febrer del 2023: “Podia mirar cap a una altra banda, ningú no ho hauria descobert i hi hauria sortit guanyant. Però com a cristià va decidir ser honest. Això és el que vol dir tenir les mans netes, mentre que les mans que trafiquen amb diners s’embruten de sang”.
“Que per intercessió d’aquest nou beat –va dir Semeraro–, el Senyor doni als joves i a tots els creients del Congo, especialment a Goma, la força per perseguir el bé i resistir al mal. I que, animada pel seu exemple, la Comunitat de Sant’Egidio segueixi endavant pel camí de la pregària, dels pobres i de la pau. Que a tots nosaltres, el Senyor ens doni la força de custodiar el missatge del beat Floribert, en el cor del qual l’Esperit Sant va vessar l’amor de Déu”.
La cerimònia va acabar amb la salutació del cardenal Fridolini Ambongo, arquebisbe de Kinshasa, que va fer una salutació en francès a l’assemblea litúrgica en què va donar les gràcies al papa Francesc i al papa Lleó XIV pel do del nou beat. El cardenal també va transmetre un afectuós agraïment a la “família biològica del Floribert” –hi havia la mare i els germans– i a la “família espiritual” de la Comunitat de Sant’Egidio. (llegiu-ho tot)
Tot seguit, Andrea Riccardi va dir unes paraules d’agraïment: «Donem les gràcies al papa Francesc, que va reconèixer el martiri de Floribert i va entendre el significat profund que va tenir. I al papa Lleó XIV, que n’ha decretat la beatificació. Vull donar les gràcies especialment al cardenal Semeraro que ha presidit la celebració amb intensitat i profunditat. També a la família del Floribert i als amics congolesos, que avui s’han posat el vestit del martiri: un gesto que manté viva la memòria i el lligam amb ell. Ha estat una celebració intensa, plena de pregària i esperança pel Congo, i de solidaritat envers un poble que segueix buscant pau i justícia. El Floribert parla al nostre temps, marcat pel culte al diner i a la força. La seva decisió, silenciosa però neta, avui té un valor històric. Aquell jove que va ser assassinat a Goma el 2007 s’ha convertit en guia per a qui busca una vida forta i generosa. El seu testimoni segueix viu i parla a tot el món». (llegeix-ho tot)
VÍDEO SENCER
