Amb una carta pastoral difosa el 29 de maig, la Conferència Episcopal del Salvador (CEDES) va fer una crida al Govern del president Nayib Bukele per evitar la detenció a les presons salvadorenques de centenars de migrants expulsats. «Demanem al nostre líder –escriuen els bisbes– que no promoguin aquest país com si fos una presó internacional».
«Aquestes persones no són criminals –escriuen els bisbes–. Són germans i germanes que fugen de situacions difícils i que busquen una vida digna. Com a país, no podem contribuir a les polítiques d’exclusió i repressió de les grans potències. La nostra missió és acollir, no ser còmplices».
Aquestes declaracions fan referència a l’acord signat el febrer entre Washington i San Salvador que preveu el trasllat forçat a El Salvador de migrants irregulars –en gran part veneçolans– retinguts als EUA per presumptes delictes associats a la immigració. En pocs mesos ja han arribat al país més de 200 deportats. Tot i que la majoria no tenen antecedents penals, han estat igualment internats a la presó de màxima seguretat CECOT (Centro de Confinamiento contra el Terrorismo).
Malgrat que els migrants siguin descrits com a subjecte perillosos, una investigació de la redacció independent ProPublica, publicada el 30 de maig, desmenteix aquesta narració: només sis dels veneçolans deportats estan condemnats per crims violents. La resta són persones amb el certificat de penals net, que buscaven oportunitats millors fugint de la pobresa, la violència i la inestabilitat política.
El problema, segons l’episcopat, és que El Salvador viu des de fa més de dos anys sota estat d’emergència, una mesura extraordinària que ha suspès diverses garanties constitucionals i ha normalitzat els arrestos arbitraris i els processos sumaris. En aquest context, els migrants són tractats no com a sol·licitants d’asil, sinó com a sospitosos que cal neutralitzar.
Amb aquesta crida, l’Església salvadorenca es posiciona públicament contra la creixent militarització del control migratori i contra la idea que Amèrica Central es converteixi en una zona de contenció. És un toc d’alerta a la responsabilitat moral en un context en què la seguretat sembla que hagi ocupat el lloc de la justícia.
