A Catalunya hi ha gairebé 6.000 persones que, cada nit, no tenen un llit per dormir. Si es té en compte els que s’allotgen temporalment en hostals, en habitatges precaris o en centres públics d’acollida, la xifra supera les 10.000. Però l’emergència encara és més gran: més de 59.000 persones viuen en habitatges precaris, en molts casos en llocs insalubres, sota amenaça de desnonament o en contextos de violència domèstica. És el dramàtic panorama que dibuixa l’últim informe del Departament de Drets Socials de la Generalitat, del 2022.
Davant de l’emergència, el parlament català, a proposta de la Comunitat de Sant’Egidio i d’altres entitats – Càritas, Fundació Arrels, Sant Joan de Déu Serveis Socials i Assís, i en col·laboració amb experts de les universitats UB i UAB– ha obert el debat parlamentari sobre la proposta de llei per garantir els drets fonamentals de les persones sense casa i fer front de manera estructural a l’exclusió habitativa.
La llei, que es va gestar ara fa tres anys i és única en el context europeu, va haver d’esperar que acabés l’anterior legislatura per reprendre el seu camí, i actualment es presenta amb un pla concret i una inversió prevista de 350 milions d’euros per a cinc anys. L’objectiu és ambiciós: garantir, en un termini de cinc anys, que 18.000 persones tinguin accés a un habitatge digne, aliments, atenció sanitària i prestacions essencials, com ara la renda mínima vital o la renda garantida de ciutadania.
La Comunitat de Sant’Egidio, que fa anys que acompanya les persones que viuen al carrer, és la impulsora d’aquesta acció, i avui rep amb joia i esperança la notícia d’aquest important avenç, que obre la possibilitat que les persones extremament fràgils i vulnerables tinguin millors condicions de vida.