Amb gran emoció, la Comunitat de Sant’Egidio s’uneix al dolor de l’Església universal per la mort del papa Francesc. Durant més de dotze anys ens ha guiat i ens ha orientat en un temps difícil, en què hi ha hagut transformacions ràpides i grans incerteses, un temps que va anomenar “canvi d’època”. Amb les seves paraules i els seus gestos ha estat un punt de referència decisiu no només per a l’Església sinó per al món sencer, com va passar durant la pandèmia.
Amb la seva desaparició se’n va la veu més forta a favor de la pau en un escenari internacional en què cada vegada hi ha més violència i més guerres. Ens deixa el llegat del seu gran amor pels pobres i pels migrants que ha obert una via d’esperança en la globalització de la indiferència.
Recordem amb afecte totes les trobades que ha tingut amb la nostra Comunitat, com a bisbe de Roma i com a pare de tothom, la seva sintonia amb el projecte dels corredors humanitaris i totes les vegades que ens ha animat a mantenir-nos fidels a les tres pes amb què va rebatejar la Comunitat de Sant’Egidio: Pregària, pobres i pau.
Guardarem dins del cor, com a orientació per al futur, les paraules que ens va dir la primera vegada que ens va visitar a Trastevere el 2014:
«I caminant així ajudeu a fer créixer la compassió en el cor de la societat –que és la veritable revolució, la de la compassió i la tendresa–, a fer créixer l'amistat en comptes dels fantasmes de l'enemistat i de la indiferència».
