MÓN

Alfredo Schiavo, en arribar a Roma després d’una llarga detenció a Veneçuela: “Sento una gran emoció de ser a Itàlia després de tants anys. Gràcies a Sant’Egidio, a Itàlia i a la meva família”

L’empresari italià, amb un delicat estat de salut, ha quedat en llibertat gràcies a una delicada mediació amb el govern veneçolà

“Sento una gran emoció de ser a Itàlia. Després de 5 anys de detenció ha estat un camí llarg, dur i dolorós, sobretot per a la meva família. També ha estat dur per les malalties que he patit aquests anys, però al final s’ha resolt la situació. Dono les gràcies a la meva família, a la meva dona, a la meva germana, que sempre han estat amb mi –ha afegit– i m’han donat suport per arribar fins avui; i sobretot, gràcies al Gianni La Bella, de la Comunitat de Sant’Egidio, per la seva intervenció, que ha sabut cuinar un acord i aconseguir el meu alliberament”. 

Són paraules que Alfredo Schiavi ha dit després de desembarcar a l’aeroport romà de Fiumicino, on ha estat rebut amb gran atenció. L’empresari italoveneçolà de 67 anys va ser alliberat després de passar més de cinc anys en una presó de Caracas, i aquesta tarda ha arribat a Itàlia. Aquests llargs anys li han comportat un dur desgast físic, però amb un fil de veu ha volgut expressar el seu agraïment.

“He tingut el suport del Ministeri italià d’Afers Exteriors i de l’ambaixada, i la participació del governador de Carabobo, Rafael La Cava i, evidentment, al final, del president Maduro, que em va concedir l’indult. Els dono les gràcies a tots”, va afegir. “Estem contents, perquè a Itàlia podrà recuperar-se”, ha dit després la seva dona.

“La mediació ha estat complicada –ha explicat Gianni La Bella, de la Comunitat de Sant’Egidio, que s’ha ocupat de la mediació per a la posada en llibertat de l’empresari italoveneçolà en col·laboració amb les institucions italianes–, perquè el país és complicat, molt més del que pensem. És el cor, d’alguna manera, de l’Amèrica meridional. La història personal de Schiavo també és complexa, però crec que aquest gest s’ha d’interpretar i llegir com un desig d’obertura i de diàleg del govern veneçolà, just en el moment de la mort del papa Francesc, perquè la figura del Papa és molt venerada i els veneçolans han seguit molt de prop la seva malaltia, i també el seu funeral. Això el nostre país ho ha de tenir ben en compte per a les altres persones que encara segueixen detingudes”.