LA PREGÀRIA CADA DIA

XVII del tiempo ordinario
Día mundial de los abuelos y de los mayores.

Primera Lectura

Gènesi 18,20-32

Llavors el Senyor digué a Abraham:
-El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m'arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
Els dos homes que acompanyaven el Senyor se'n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. Llavors Abraham s'acostà i digué:
-?De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ?De debò que els faràs desaparèixer? ?No perdonaràs aquest lloc per amor d'aquells cinquanta? Mai de la vida no faràs una cosa així! ?Exterminaràs el just amb el culpable? ?Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ?El qui judica tota la terra, no farà justícia?
El Senyor va respondre:
-Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat.
Abraham va insistir:
-Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra. Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. ?Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat?
El Senyor li va dir:
-No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.
Abraham va tornar a parlar:
-Suposem que només n'hi hagués quaranta.
El Senyor va respondre:
-No ho faria, per consideració a aquests quaranta.
Abraham va continuar:
-Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo. Suposem que només n'hi hagués trenta.
El Senyor respongué:
-No ho faria si n'hi trobava trenta.
Abraham va insistir:
-Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que només n'hi hagués vint.
El Senyor va respondre:
-No la destruiria, per consideració a aquests vint.
Abraham insistí novament:
-Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n'hi hagués deu.
El Senyor li respongué:
-No la destruiria, per consideració a aquests deu.

Salm responsorial

Salm 137 (138)

Antífona

Et dono gràcies, Senyor, amb tot el cor.

? T'enalteixo amb tot el cor, Senyor,
et vull cantar a la presència dels àngels.

= Em prosterno davant el teu santuari †
i dono gràcies al teu nom,
perquè estimes i ets fidel:

? les teves paraules sobrepassen
la teva anomenada.

? Sempre que t'invocava, m'has escoltat,
has enfortit la meva ànima.

? Quan sentin, Senyor, les teves paraules,
tots els reis de la terra et lloaran

? i celebraran el teu obrar dient:
?Que n'és, de gran, la glòria del Senyor!

? El Senyor és excels, però esguarda els humils,
mentre que als altius, els coneix de lluny estant.?

= Si passo entre perills, em guardes la vida, †
detures amb la mà el furor de l'enemic,
la teva dreta em salva.

= Que el Senyor continuï afavorint-me. †
El teu amor, Senyor, perdura eternament:
no abandonis l'obra de les teves mans.

Segona Lectura

Colossencs 2,12-14

Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist, i amb ell també heu ressuscitat, gràcies a la fe en l'acció poderosa de Déu que el va ressuscitar d'entre els morts. Vosaltres éreu morts per culpa dels vostres pecats i pel fet de ser incircumcisos, però ara Déu us ha donat la vida juntament amb Crist. Déu ens ha perdonat tots els pecats i ha invalidat el document que ens acusava del nostre deute amb els preceptes; l'ha anul?lat clavant-lo a la creu.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 11,1-13

Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
-Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
Ell els digué:
-Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
Dóna'ns cada dia el pa que necessitem;
perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,
i no permetis que caiguem en la temptació.
I els digué encara:
-Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li", segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d'aquell l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
"I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ?li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En los Evangelios muchas veces vemos que Jesús se va "aparte", a lugares solitarios para orar. Para él era importante hacerlo cada día. Los discípulos lo habían visto no pocas veces y se quedaban asombrados. No hay más que pensar en la transfiguración del Tabor, que se produjo, precisamente, mientras estaba rezando. En uno de aquellos momentos, refiere Lucas, al terminar su oración, uno de los discípulos le pidió: "Señor, enséñanos a orar, como enseñó Juan a sus discípulos". La oración de Jesús sin duda maravillaba a los discípulos. Por eso le piden que les enseñe a rezar, no porque quisieran aprender una oración normal, sino porque querían aprender a orar como lo hacía el maestro. Podríamos reescribir aquella petición como "enséñanos a orar, como tú oras", es decir, teniendo la misma familiaridad y confianza con el Padre. Todos necesitamos aprender a orar, y hoy especialmente queremos recordar con gratitud a todos los ancianos y a nuestros abuelos que nos enseñaron a rezar, y rezando nos transmitieron su fe. Eso mismo es lo que hizo Jesús cuando enseñó a sus discípulos no solo las palabras del Padrenuestro, sino también la fe en un Dios que no es una entidad abstracta, sino un padre que ama a sus hijos: "Cuando oréis, decid Padre", es decir, abbá, papá. Sabemos que este apelativo provocaba desconcierto en el ambiente religioso hebreo, donde estaba prohibido dirigirse a Dios pronunciando su nombre. A través de la oración, Jesús nos permite encontrar la familiaridad y la inmediatez de la relación con Dios. Lo importante no es ni el lugar ni las palabras. Lo importante es el corazón y la amistad con él. Sucedió lo mismo con Abrahán. Ejemplar y sugerente es el diálogo que estableció con Dios cuando intercedió para salvar a Sodoma, que había caído en el libertinaje y el desorden. Los creyentes, amigos de los hombres y amigos de Dios, tienen una responsabilidad especial, un papel de intercesión. La oración puede salvar al mundo. El Señor escucha, porque es el filántropo, el amigo de los hombres. La insistencia de la oración en la amistad toca el corazón de Dios. Jesús lo subraya con dos ejemplos extremos, dos episodios de vida cotidiana: el amigo que llega a medianoche y el padre que no dará nunca una serpiente a su hijo que le pide un pescado. Y concluye: "Si, pues, vosotros, aun siendo malos, sabéis dar cosas buenas a vuestros hijos, ¡cuánto más el Padre del cielo dará el Espíritu Santo a los que se lo pidan!". Es una manera elocuente de explicar que Dios está dispuesto a responder sin límites a nuestra oración. Pidamos y recibiremos, busquemos y encontraremos, llamemos al corazón de Dios, como hizo Abrahán, y el Señor dirigirá hacia nosotros su mirada.