Recuerdo de los santos Antonio (+ 1073) y Teodosio (+ 1074), fundadores de la laura de las cuevas, el gran monasterio de Kiev, y padres del monaquismo de los eslavos orientales. Recuerdo de los cristianos de Ucrania. Oración por la paz en Ucrania. Llegir més
Recuerdo de los santos Antonio (+ 1073) y Teodosio (+ 1074), fundadores de la laura de las cuevas, el gran monasterio de Kiev, y padres del monaquismo de los eslavos orientales. Recuerdo de los cristianos de Ucrania. Oración por la paz en Ucrania.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Èxode 16,1-5.9-15
Tota la comunitat dels israelites va partir d'Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d'Egipte. En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien:
-Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d'Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.
El Senyor va dir a Moisès:
-Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d'acord amb això que els mano. I el sisè dia, quan preparin la quantitat que s'han d'emportar, n'agafaran el doble del que recullen els altres dies.
Moisès va dir a Aaron:
-Digues a tota la comunitat dels israelites: "Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions."
I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol.
El Senyor digué a Moisès:
-He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: "Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu."
Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. Quan s'esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: "Man hu?" (que vol dir: "Què és això?"), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:
-Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
En este capítulo del Éxodo nos encontramos en un tiempo inmediatamente posterior a la salida de Egipto, fruto de la gran obra de liberación que hizo Dios a favor de su pueblo. El pasaje empieza describiendo una situación problemática. Ante la realidad del desierto, Israel "murmura". Es significativo que se utilice este verbo. En el Antiguo Testamento lo encontramos casi exclusivamente en relación a la reacción de Israel en el camino hacia la tierra prometida. El término indica una queja y la pretensión de algo. La actitud de Israel no debe considerarse negativa en sí misma sino por cuanto manifiesta un juicio de valor sobre el camino hecho: no un itinerario hacia la vida sino hacia la muerte ("Nos habéis traído a este desierto para matar de hambre a toda esta asamblea"). El pueblo pierde de vista el lugar y el objetivo al que se dirige. Ya no ve el desierto como un lugar de paso, sino como un lugar de muerte. De ahí que sienta nostalgia de la vida en Egipto, que desee volver atrás, que compare la situación de esclavitud en Egipto y la fatiga del camino. La preocupación por la comida y el agua, el miedo y el cansancio hacen que Israel olvide todo lo que Dios ha hecho por él. En el desierto se siente solo, más esclavo que antes y parece que ya no tiene memoria, aquella memoria que recordando el pasado ayuda a vivir en el presente e ir hacia el futuro. En su juicio de valor Israel invierte el sentido de la salvación impulsada por Dios, pues la interpreta como camino de muerte. ?Cuántas veces nuestros lamentos y nuestras nostalgias son fruto de una fe pequeña y desmemoriada? ?Cuántas veces despreciamos el amor de Dios por nosotros a causa del cansancio, del esfuerzo, de la decepción, de las preocupaciones y de la soledad? El Señor, con todo, no se deja acorralar por las recriminaciones de Israel y está siempre a punto para intervenir para que no se destruya lo que se ha construido.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
