LA PREGÀRIA CADA DIA

III de Pascua

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 5,27-32.40-41

Se'ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
-Us vam prohibir severament d'ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d'aquest home.
Pere i els apòstols respongueren:
-Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i també n'és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeeixen.
Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat.
Ells se'n van anar del Sanedrí, contents d'haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús.

Salm responsorial

Salm 29 (30)

Antífona

Gràcies a la teva bondat, Senyor, m'has tornat a la vida.

= Amb quin goig t'exalço, Senyor: †
m'has tret a flor d'aigua
i no has permès que se n'alegrin els enemics.

? Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir.

? Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts;
quan ja baixava a la fossa, m'has donat la vida.

? Fidels del Senyor, canteu-li,
lloeu-lo recordant que ell és sant.

? El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.

? Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.

? Jo pensava, quan em veia segur:
?Mai no cauré.?

? Tu, Senyor, m'afavories
i em mantenies en un cim inexpugnable;

? però, quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.

? He clamat a tu, Senyor,
he suplicat al meu Déu:

? ?Què hi guanyaràs que perdi la vida
i baixi a la fossa?

? ?És la pols que et lloarà,
i proclamarà que ets fidel?

? Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;
vine a ajudar-me, Senyor!?

? Has mudat en danses els meus planys,
m'has tret el dol i m'has vestit de goig.

? Per això el meu cor et cantarà; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.

Segona Lectura

Apocalipsi 5,11-14

Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d'una multitud d'àngels que envoltaven el tron, i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades, que exclamaven amb veu forta:
-Digne és l'Anyell que ha estat degollat
de rebre tot poder, riquesa, saviesa,
força, honor, glòria i lloança.
Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven:
-Al qui seu al tron i a l'Anyell
siguin donats la lloança, l'honor,
la glòria i el poder pels segles dels segles.
Els quatre vivents responien:
-Amén.
I els ancians es van prosternar adorant.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 21,1-19

Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:
Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu:
-Me'n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
-Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. Llavors Jesús els digué:
-Nois, no teniu res per a menjar?
Li respongueren:
-No.
Ell els digué:
-Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
-És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l'única peça que duia, i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s'hi, i pa. Jesús els diu:
-Porteu peix del que acabeu de pescar.
Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué:
-Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: "Qui ets, tu?", perquè sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.
Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
-Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
-Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
-Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:
-Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
-Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
-Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
-Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
-Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
-Pastura les meves ovelles. En veritat, en veritat t'ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
-Segueix-me.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

El Evangelio de la liturgia de hoy narra la tercera manifestación de Jesús resucitado: al amanecer -es el comienzo de un nuevo día-, Jesús se acerca y, llamando "muchachos" a los discípulos, les pide de comer. Aquellos siete le confesaron toda su impotencia: ni siquiera tenían los cinco panes y los dos peces que habían presentado a Jesús en la primera multiplicación de los panes, precisamente allí, a orillas del mar de Galilea. Jesús, con la autoridad de su amistad, les invitó a echar las redes al otro lado. Obedecieron sin ofrecer más resistencia que la razonable, y la pesca fue milagrosa, desmedida. Esta extraordinaria experiencia hizo exclamar a uno de los discípulos, al que Jesús amaba: "¡Es el Señor!". Simón Pedro, al oír la proximidad del Señor, se da cuenta de su indignidad -le había traicionado tres veces- y nada rápido hacia Jesús, mientras los demás le siguen con la barca llena de peces. Cuando llegan a la orilla, ven un fuego con pan y peces preparados por el Señor: Jesús les invita a la Santa Liturgia que él mismo prepara y acoge, pidiendo a los discípulos, sin embargo, que traigan también los peces milagrosamente pescados, como para hacerles parte activa de la celebración. La escena es sencilla, pero también llena de asombro por lo familiar de la situación. Y hay una pregunta que se impone. La de Jesús a Pedro: "Simón de Juan, ?me amas más que éstos?". Jesús pregunta a Pedro por el amor. No le recuerda la traición de unos días antes; el amor cubre un gran número de pecados. Y Pedro, que también está lleno de vergüenza ante él, responde rápidamente: "Sí, Señor, tú sabes que te quiero". Esa pregunta repetida tres veces significa siempre. Cada día se nos pregunta si amamos al Señor. Cada día se nos confía el cuidado de los demás. La única fuerza, el único título que nos permite vivir es el amor al Señor. Jesús dice de nuevo a Pedro: "Cuando eras joven, tú mismo te ceñías, e ibas adonde querías". Puede que Pedro recuerde sus años de juventud, pero Jesús añade: "Cuando llegues a viejo, extenderás tus manos y otro te ceñirá y te llevará adonde tú no quieras". El Evangelio explica que se está hablando de su muerte. Y también de cada uno de nosotros: el Señor no nos deja solos. Ese amor sobre el que se nos interroga compromete al Señor Jesús antes que a nosotros. Es él, en efecto, quien nos amó primero y nunca más nos abandonará, aunque "otro nos ciña y nos lleve adonde nosotros no queramos". Lo que cuenta es la fidelidad a aquel alimento santo a orillas del lago de Galilea, a la Santa Liturgia del domingo, que tiene sabor a eternidad, la eternidad del amor de Jesús por la Iglesia, por la Comunidad, por cada uno de nosotros.