LA PREGÀRIA CADA DIA

Recuerdo de san Sergio de Radonez (+ 1392), monje fundador de la laura de la Santa Trinidad, gran monasterio de Moscú. Recuerdo de los cristianos de Rusia. Recuerdo del pastor evangélico Paul Schneider, asesinado en el campo de concentración nazi de Buchenwald en julio de 1939.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Èxode 11,10-12,14

Moisès i Aaron van realitzar tots aquests prodigis davant el faraó, però el Senyor li havia endurit el cor, i ell no va deixar sortir els israelites del seu país.
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d'Egipte:
-Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l'any. Parleu a tota la comunitat d'Israel. Digueu-los: "El dia deu d'aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. Si una família és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l menjar. L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d'Israel el degollareu el capvespre d'aquell dia. Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L'heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues. No mengeu gens de carn crua o bullida, sinó tot l'animal rostit, amb el cap, les potes i les entranyes. No en guardeu gens per a l'endemà; si al matí encara en queda, cremeu-ho. Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor.
"Aquella nit travessaré el país d'Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d'Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Señor continúa hablando a Moisés y a Aarón para que puedan enfrentarse con valentía y con fuerza al faraón y puedan liberar al pueblo de Israel de la esclavitud. Liberar al pueblo no es un acto mágico. Requiere un trabajo continuo y valiente para cortar las numerosas redes de una lógica perversa. Dios prometió a Moisés y a Aarón la "pascua", es decir, su paso, que da comienzo al camino de liberación de la esclavitud hacia la libertad, a la victoria del amor sobre el pecado. Dios prescribe la cena del cordero, aquella pascua que Jesús celebrará con los suyos, su nueva familia, el nuevo pueblo que había elegido. El mismo cordero será al mismo tiempo alimento y protección: su sangre en las jambas y el dintel de las casas indicará que no deben ser atacadas. Estas prescripciones llegarán a su plenitud en la Pascua del Señor Jesús, cordero sacrificado para llevarnos a la plena victoria sobre el mal a través del paso más difícil aunque indispensable: el paso de la muerte a la vida. Jesús es el cordero que Juan el Bautista anuncia presente, el último sacrificio para una plenitud de amor que se afirma de una vez para siempre. Dios también indica cómo hay que consumir la Pascua. De hecho, en muchas imágenes de la última cena se representa a los apóstoles con bastones en los pies para representar las palabras de Dios, que dijo que había que ponerse a la mesa con la cintura ceñida, los pies calzados y el bastón en la mano. Esta también es la representación del discípulo que siempre está listo, es decir, que no se deja embaucar ni dominar por la lógica y por los ardides del mal. Este día será para el pueblo de Dios un memorial, que celebrarán como fiesta del Señor.