LA PREGÀRIA CADA DIA

IV de Pascua

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 13,14.43-52

Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s'assegueren. Quan s'hagué dissolt l'assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l'únic Déu van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.
El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s'engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:
-Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l'extrem de la terra.
Sentint això, els pagans s'alegraven i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe. La paraula del Senyor s'estenia per tota la regió. Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l'únic Déu i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori. Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s'espolsaren la pols dels peus i se n'anaren a Iconi. Els deixebles, per la seva part, vivien plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

Salm responsorial

Salm 99 (100)

Antífona

Aclameu el Senyor arreu de la terra.

= Aclameu el Senyor arreu de la terra, †
serviu el Senyor amb alegria,
entreu davant d'ell amb crits d'entusiasme.

= Reconeixeu que el Senyor és Déu; †
ell ens ha creat i nosaltres som seus;
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

= Entreu als seus portals donant-li gràcies, †
canteu lloances als seus atris,
enaltiu-lo, beneïu el seu nom:

= ?Que n'és, de bo, el Senyor! †
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.?

Segona Lectura

Apocalipsi 7,9.14-17

Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans. Jo li vaig respondre:
-Senyor meu, tu ho saps.
Ell em digué:
-Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al tron plantarà damunt d'ells el seu tabernacle. Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor, perquè l'Anyell que és al mig del tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d'aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 10,27-30

Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el meu Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Lo sucedido en Antioquía es una amonestación para cada creyente, para cada comunidad eclesial y, por qué no, también para aquella mentalidad individualista y autorreferencial que destaca sus propias cosas particulares, que cada vez se afirma más. Creer que ya se conoce y posee al Señor, obstaculizando así la llamada continua a la conversión del corazón que cada día nos invita a superar nuestros límites, es contradecir el Evangelio y, en el fondo, renegar de él. La vida siguiendo a Jesús y su Evangelio no es la seguridad de una pertenencia ni la adquisición tranquila de una predilección antigua. Hay una fatiga en la escucha y una urgencia de cambio de nuestro corazón en el seguimiento. Jesús dice en el Evangelio: "Mis ovejas escuchan mi voz; yo las conozco y ellas me siguen" (Jn 10,27-30). Ser fieles al Señor significa escuchar su voz y seguirle cada día, a donde él nos conduce. Es exactamente lo contrario de estar sentados perezosa y orgullosamente en la sinagoga de Antioquía.
Jesús promete la vida eterna a quien le escucha y le sigue. Ninguno de los suyos se perderá, dice Jesús con la seguridad de quien sabe que tiene un poder más fuerte incluso que la muerte; y añade: "Nadie las arrebatará de mi mano". Es un pastor bueno, fuerte y cuidadoso con sus ovejas. La vida de quienes le escuchan está en las manos de Dios, manos que no olvidan y que saben sostener en todo momento. El Apocalipsis representa lo contrario de lo que sucede a los judíos de Antioquía de Pisidia. La predicación rompió los límites estrechos de aquellas personas religiosas y se proyectó hacia el inmenso mundo de los hombres.
El Evangelio ensancha el corazón de todo creyente porque arranca radicalmente la raíz amarga del egoísmo. En el corazón de cada uno de los miembros de aquella "muchedumbre" de la que habla el Apocalipsis (forman parte de ella también quienes, sin saberlo, son animados por el espíritu de Dios) se recoge el aliento universal que sostiene el corazón mismo del Buen Pastor. Este domingo la Iglesia invita a rezar por los sacerdotes y por su tarea pastoral. Es una oración que nos compromete mucho al saber que todos, pero especialmente ellos, deben vivir el aliento de aquella caridad universal que caracteriza el Evangelio cristiano.