LA PREGÀRIA CADA DIA

Recuerdo del profeta Isaías.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 9,1-20

Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
-Saule, Saule, per què em persegueixes?
Ell preguntà:
-Qui ets, Senyor?
Ell li respongué:
-Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
-Ananies!
Ell respongué:
-Aquí em tens, Senyor.
El Senyor li digué:
-Aixeca't, vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant, i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
Ananies replicà:
-Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.
El Senyor li digué:
-Vés-hi, que aquest home és l'instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
-Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.
A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar. Després prengué aliment i recobrà les forces.
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc, i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lo que le sucede a Saulo, realmente, se refiere a todo creyente, pues si no se cae al suelo por el propio orgullo, por tanto, al descubrir la propia debilidad, difícilmente se comprende qué significa creer. Solo reconociendo la propia escasez, la propia pobreza, es posible acoger la luz de la sabiduría del Evangelio. El orgullo lleva a la ruina, al enfrentamiento y a la violencia; en cambio, la humildad regenera y nos hace más comprensivos y solidarios. No es casualidad que el futuro apóstol fuera conducido de la mano hasta Damasco donde, guiado por Ananías y tras tres días de tinieblas, recibió el bautismo y comenzó una nueva vida. Saulo pasó a llamarse Pablo, un nuevo nombre para una nueva vida. El visitante que entra hoy en Damasco por la puerta de Tomás -a pesar de la tragedia que ha asolado esta ciudad en los últimos años- se encuentra casi inmediatamente al comienzo de la vía recta, la calle principal de la ciudad vieja. Es la calle mencionada en los Hechos; en esa misma zona, una antigua tradición sitúa la casa de Ananías a la que fue conducido Pablo nada más llegar a la ciudad. El autor narra el susto inicial de Ananías y luego su asombro al enterarse de la llegada de Saulo, uno de los enemigos acérrimos de la joven comunidad cristiana. Pero, advertido por el Espíritu, en cuanto ve a Saulo sale a su encuentro y le dice: "Saulo, hermano". Para Ananías, Saulo de Tarso ya no es enemigo, sino hermano; y el perseguidor arrepentido recupera la vista. Los cristianos, incluso para él, son ahora hermanos. El orgullo y la violencia que antes poseían su corazón le habían cegado. El Señor le transforma. Él, que había conocido "personalmente" a Jesús resucitado, necesita ahora un hermano que le ayude a abrir plenamente los ojos. Ananías le acoge, le explica las Escrituras y le introduce en la vida de la comunidad. Cada vez que se nos anuncia la Palabra de Dios en la comunidad de los hermanos, es como si se nos llamara por nuestro nombre, es decir, si se nos exhortara a hacer nuestra la Palabra que hemos escuchado.