Recuerdo de María Virgen, venerada como Nuestra Señora de Luján en Argentina. Llegir més
Recuerdo de María Virgen, venerada como Nuestra Señora de Luján en Argentina.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fets dels Apòstols 8,26-40
Un àngel del Senyor va dir llavors a Felip:
-Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.
Felip se n'hi anà.
Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d'Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem i ara se'n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. L'Esperit va dir a Felip:
-Vés a atrapar aquest carruatge.
Felip hi anà corrents i va sentir l'eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:
-?Ho entens, això que llegeixes?
Ell li contestà:
-I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda?
L'eunuc demanà a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge.
El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest:
Com una ovella portada a matar
o com un anyell que calla mentre l'esquilen,
ell no obre la boca.
Humiliat, no li han fet justícia.
Qui podrà parlar dels seus descendents?
Perquè la seva vida és arrencada de la terra.
L'eunuc s'adreçà a Felip i li preguntà:
-Digues-me, ?de qui parla el profeta, d'ell mateix o bé d'un altre?
Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l'Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué:
-Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat?
( ) L'eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar. Quan hagueren pujat de l'aigua, l'Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L'eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. Felip es trobà a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
En el camino de Gaza, en dirección sur, hay un peregrino que hace el camino de retorno de Jerusalén a Etiopía. Esta tierra de Gaza ha sido trágicamente violada con miles de muertos, muchos de ellos niños, con la destrucción de todo el territorio y el cierre de todas las vías de escape. Este peregrino, hombre de confianza de Candace, la reina de Etiopía, está en su carro leyendo el libro del profeta Isaías. Felipe, a quien ya hemos encontrado en la lectura de ayer, guiado por el Espíritu Santo, se le acerca y le pregunta si comprende lo que está leyendo. El etíope contesta con sinceridad: "?Cómo lo puedo entender si nadie me hace de guía?". Es una respuesta a la que debemos prestar atención, porque indica el camino natural para llegar a la fe. Nadie puede darse la fe a sí mismo, y nadie puede comprender las Sagradas Escrituras sin la ayuda de la comunidad, sin ponerse, como decía san Agustín, en el regazo de la santa madre Iglesia. Todos necesitamos a alguien que esté a nuestro lado y nos haga comprender el Evangelio. Sí, cada uno de nosotros debe llevar en el carro de su vida a alguien que le acompañe, que le ayude en la comprensión de las Escrituras, es decir, en cómo se puede aplicar la Palabra de Dios a su vida cotidiana. Ninguno de nosotros es autosuficiente en la fe. El etíope, ansioso de comprender lo que estaba leyendo, invita a Felipe a sentarse a su lado para que le ayude a comprender el texto que está leyendo. Ninguno de nosotros es autosuficiente en la fe. Siempre necesitamos a alguien a nuestro lado para que nos acompañe. Podríamos decir que, al igual que en la misión van de dos en dos, también hay que escuchar de dos en dos. El etíope aceptó la ayuda de Felipe y le escuchó a lo largo de todo el viaje. En cierto momento, el etíope detuvo el carro y pidió el bautismo. Había comprendido el pasaje que leía, no de un modo abstracto, sino personal y profundo, sintiendo que las palabras del profeta iban dirigidas a él. Por eso quiso bautizarse: lo que había oído debía realizarse también en su vida. Si sabemos detener el carro de nuestra vida y dejar que se nos ayude a "entrar" en las páginas del Evangelio, también nosotros sentiremos la fuerza para reemprender nuestro camino con mayor vigor y claridad.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
