Recuerdo de san José obrero y fiesta del trabajo. Llegir més
Recuerdo de san José obrero y fiesta del trabajo.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fets dels Apòstols 5,27-33
Se'ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
-Us vam prohibir severament d'ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d'aquest home.
Pere i els apòstols respongueren:
-Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i també n'és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeeixen.
Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Los apóstoles son conducidos de nuevo al Sanedrín ante los sumos sacerdotes. Esta vez comparecen no solo Pedro y Juan, sino todos los apóstoles. La Iglesia entera es acusada y sometida a juicio. El cargo es haber desobedecido la orden dada por los sumos sacerdotes de no predicar más el Evangelio: "Os prohibimos severamente enseñar en ese nombre". El sacerdote, que tal vez por algún temor ni siquiera menciona el nombre de Jesús, quiere bloquear el camino de crecimiento de aquella comunidad. En efecto, la estima de la gente por aquel nuevo grupo de creyentes iba en aumento, y muchos se habían hecho miembros. La respuesta de los apóstoles a la acusación del Sanedrín es unánime. Lucas lo subraya: "Pedro y los apóstoles" responden conjuntamente. Y esta vez Pedro no plantea a los acusadores la cuestión de si es justo obedecer a los hombres antes que a Dios. Sino que, con gran claridad y sin titubeos dice: "Hay que obedecer a Dios antes que a los hombres". Podríamos decir que es toda la comunidad cristiana la que se expresa así ante el Sanedrín. En efecto, en la comunidad cristiana es el Espíritu quien guía y autoriza la comunicación del Evangelio a toda la ciudad. Las palabras que pronuncia Pedro -y con él todos los apóstoles- son el resumen del misterio de la salvación llevada por Jesús a todos los hombres. En este pasaje se destaca la elevación de Jesús a la diestra de Dios y el poder salvífico que ahora ejerce para todos, sin excluir a nadie. De este misterio de salvación que ha venido a la tierra, los apóstoles son testigos por el Espíritu Santo derramado en sus corazones.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
