Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fets dels Apòstols 5,17-26
El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. Però a la nit l'àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué:
-Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida.
Ells van fer cas del que els deia i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. Però quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se'n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
-Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l'hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s'explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. Llavors se'n va presentar un que els digué:
-Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se'ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El pasaje de los Hechos narra la detención y liberación milagrosa de los apóstoles. El texto comienza con el arresto ordenado por el sumo sacerdote y los saduceos a causa de la envidia por su éxito entre el pueblo. La predicación de la Palabra de Dios seguía haciendo milagros y la comunidad cristiana crecía en el favor del pueblo. Pero no el de los sacerdotes y saduceos en particular. Sabemos que la misma suerte que corrió Jesús corrió siempre la comunidad cristiana. Pero el Señor no abandona a sus discípulos en la cárcel. Por la noche, un ángel desciende milagrosamente para liberarlos de la prisión. Y les ordena que vuelvan al templo a predicar al pueblo. Se podría decir que ahora es imposible encadenar la Palabra de Dios. En todos los tiempos se ha intentado silenciar el Evangelio. Ya en el siglo pasado asistimos a los dramas provocados por regímenes totalitarios empeñados en silenciar el Evangelio, encarcelando y matando a sus testigos. Y en nuestros días, la persecución contra los cristianos parece intensificarse. Hay un misterio en la persecución de los cristianos. ?Por qué se les persigue? ?Qué daño hacen? En realidad, los cristianos, mansos y humildes, sin pretensiones particulares, representan la contestación radical a la violencia del mal. La mansedumbre evangélica, tarde o temprano, rompe toda cadena de violencia. Por eso el mal, no soportando esta mansedumbre, quiere por todos los medios erradicarla de la faz de la tierra. La mansedumbre cristiana no pretende eliminar a los perseguidores, al contrario, de la boca de los creyentes, incluso cuando están encadenados, se eleva una oración por sus enemigos y perseguidores.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
